Aixeta de metall

És al 1739 quan en Simó Torner i la Teresa Estalella es casen, fills també de boters donen continuïtat al taller de la família Estalella i va derivar cap a la nissaga dels Torner, que durà en diferents branques fins als nostres dies.
Als voltants del 1950 Josep Torner i Jove (6a generació) i el seu fill Josep Torner, obren un nou taller a Vilafranca del Penedès, i es el 1998 quan es fa el trasllat a Sant Cugat Sesgarrigues, essent Agustí Torner el seu gerent, 8a generació.

Un cop rebem els palets de fusta assecada, es treballa per tal de donar-li la forma necessària per formar la barrica. Peça a peça la bóta queda vestida i es passa al foc. Amb l’escalfador i la humitat de l’aigua que s’hi aplica, s’aporta a la fusta una flexibilitat que permet donar forma a les dogues fins que s’obté la bóta domada i es torra segons les necessitats de cada client.

Després de ser tractada al foc, l’artesà anivella la bóta, la testa i la ranura per tal d’adaptar-ne els fons (tapes). Una vegada serrat i enrivetat, el fons s’adapta a la bóta i a continuació es copegen els cèrcols fins que s’assoleix la pressió necessària per tal que quedi hermèticament tancat. Seguidament es controla la bóta perquè no tingui pèrdues i amb posterioritat es poleix i es prepara per la seva missió, que no és cap altra que envellir bons vins i brandis.

Es recomana de tindre sempre plena la bóta per tal que la fusta es mantingui sempre humida. En tot cas, els barrils Torner són els que més aguanten amb la fusta seca.